Skip to content

Mes: Julio 2008

Suavizar la despedida

Parece una tontería, pero te cuesta mucho separarte de esas personas que te han acompañado durante horas a lo largo de tantos meses y multitud de páginas. Para suavizar la despedida, tienes tendencia a dejarles cuando son felices.

Lo comenta Anna Gavalda en Elle.

Si yo escribiera un libro ahora, seguiría a los personajes hasta el final. No los mataría, pero los dejaría morir.

3 Comments

Prohibido pensar en la muerte

L’home no està construït per pensar en la mort. No solament no pensa que ha de morir, sinó que –si per atzar hi pensa– ho troba inconcebible.

Palabras de Josep Pla en El cuaderno gris.

M’ha agradat sempre de conviure amb persones de més edat que la que marca la meva fe de baptisme. Els joves de la meva edat m’han ensopit sempre. No he aconseguit mai fer cap cas de cap meu condeixeble. Tots els meus amics em sobrepassen de quinze anys almenys. Això m’ha portat a veure de prop algunes coses. Gairebé tots els errors que he vist cometre a amics meus han tingut per origen la creença que havien de viure sempre.

Quan les facultats literàries creadores se li enfosquiren, Tolstoi escriví el «Diari», que és un document elaborat amb l’obsessió de la presència de la mort. El solia, sembla, escriure a la nit. Després d’haver anotat el que la jornada li havia donat de si, l’escriptor tancava el seu escrit escrivint la data de l’endemà seguida de les tres inicials que en rus corresponen a les tres lletres: s.d.v., o sigui: si demà visc. No seré pas jo, després del que acabo d’escriure, qui trobi aquesta obsessió incomprensible. L’únic que dic és que és una obsessió inútil, insuportable, horrible.

Deja un comentario

Fado alegre

El fado no es ni triste ni melancólico. Hay muchísimas canciones alegres, decir que es triste es limitarlo demasiado, porque ha cambiado mucho desde los cincuenta

. Lo dice (Mariza en ABC.es).

1 Comment